Conozca el Magnolia Hotel 4* hamburgueseria_premium_salou Reserva_online_01 Gaudeix_spa_privat_01 Fragancia_habitacio_01

Tornem a obrir, un any més, el Poolbar & Restaurant: el nostre restaurant a l’aire lliure, obert a tot el…

Inauguració temporada 2014 del Poolbar & Restaurant Salou[+ info]

Si reserves online al nostre web, podràs beneficiar-te dels següents avantatges: Wifi gratuït durant tota l’estada Sortida tardana fins les…

Avantatges per reservar al nostre web[+ info]

Us oferim la possibilitat de reservar en exclusiva, sense ningú més i amb tots els serveis, la nostra zona Spa,…

Gaudeix de la nostra zona Spa només per a tu[+ info]

Viu una experiència perfecta optant per ambientar la teva habitació amb una fragància especial. A Magnolia Hotel t’oferim aquesta possibilitat….

Tria una fragància per a la teva estada[+ info]

Reserves

+34 977 351 717

Inici - Destacats - Ofertes
Magnolia Hotel Salou » Notícies » Ofertes » Les sis pitjors coses que la gent et diu quan no vols tenir fills
Les sis pitjors coses que la gent et diu quan no vols tenir fills

seis_no_hijos_head

Decidir no  portar un nadó al món, no vol dir que odii als nens o que no recordi fins i tot el que era ser un d’ells o no tenir cap propòsit real a la vida, ja que molts d’ells els trobo adorables.

Però si és molest escoltar alguns comentaris de la gent sobre el teu estil de vida, algunes d’aquestes frases són:

Pensava que no voldría tenir fills però desprès vaig criar a un

Aquesta frase mai ve sola, sempre està acompanyada de: “Canviaràs d’opinió quan et facis gran”, “Et sentiràs diferent quan hagis madurat”, “Nomès estàs passant per una fase”.

Aquesta línia de frases acaba amb un: “és nomès una fase, ho superaràs, nomès estàs tractant d’anar a la moda”.

Però el dir que el teu amic childfree canviarà la seva forma de veure les coses implica dues coses:

Per suposat, totel contrari a això es veritat, arribar a la conclusió de no voler tenir fills és una resposta difícil que comporta una fase de introspecció i un exàmen de consciència, el que fa que passem tots els nostres anys de fertilitat defensant aquesta postura.

La conclusió: l’autoconsciència és un segell distintiu de maduresa i es necessita una gran quantitat per a restar amb aquesta idea al 100%.

Així que realment, has d’odiar als nens

No, no i mil vegades no. Cada cop que dic que no vull nens, incloïnt als adoptats…és quan escoltes aquest tipus de coses: “Ja sé que odies als nens, però t’importaría si la meva neboda ve aquesta tarda amb nosaltres?”

Nomès per aclarir, jo vaig dir que no volía a un nen petit de forma permanent a casa meva, que hem tindrà com a ostatge tots els díes de la meva vida durant 18 anys, però puc acceptar un nen d’una altre persona cada dues setmanes.

El fet de que no vulgui un “petit llangardaix” o “un parell de Manolos” per els núbols no vol dir que odiï als nens. Els llangardaixos són super cool. M’agrada que existeixin però a casa dels meus amics. Jo prefereixo un altre tipus de mascotes. Els Manolos estàn molt ben fets, però els meus peus no són adequats per aquest tipus de vida. C’est la vie – tot el món és diferent i les diferències són bones.

Ets egoista

Tot i la duresa d’aquesta declaració, la gent es sent còmode dien-te això a la cara quan es parla sobre aquest tema. El més graciòs és que ningú em diu egoista quan no els hi deixo 250.000 € que mai em tornaran (250.000€ és el que costa criar un nen a l’any 2014 i això no incloeix la matrícula universitària). Així que negarte a no deixar aquest diners o el teu cotxe és de sentit comú pero negarte a cuidar d’un èsser humà, que consumeix temps i que jo no vull, aixì si és egoista.

Si penses fredament sobre això, no tenir fills i tot el que comporta, en realitat és una idea desinteresada ja que si no vols ser pare, no seràs un de bo i si ho acceptes per obligació pots acabar resentit i amargat.

La mitologia que envolta la paternitat – l’auto sacrifici, el treball dur no remunerat i molt sovint no apreciat està molt lluny de recolzar la idea de que les persones que no volen tenir fills son egoistes. Però al fons la idea de tenir-los és molt més egoista ja que és una auto motivació pels pares.

Si, ser pare és dur i requereix molt de temps i és molt poc apreciat, però el no ser-ho encara està molt lluny de ser una mala persona o egoista.

Quan arribi  llegue el día, succeirà

Aquesta frase és un pensament màgic barrejat amb un terrible eufemisme que em deixa una mica violat ja que si et poses a pensar amb la frase, el que realment vol dir és:

“Tu realment no vols tenir fills, però algun dia totes les mesures preventives que estàs prenent innevitablement fallaran i BOOM! Tindràs la responsabilitat d’un èsser humà que mai vas voler. No és el miracle de la vida simplement increible?

I: Un dia quan tingui la suficient quantitat de Martini al cos, diré: Saps com es fan els nadons veritat?

Aleshores, quin és el teu propòsit a la vida?

L’idea de que les persones que no volen tenir fills no tenen cap propòsit és inquietant. Si el màxim propòsit a la vida no és més que reproduïrse… que som? Clons? Amb quin final? Tenim fills per a que puguin tenir fills i que aquests també puguin tenir més fills i qui faci alguna cosa fora d’això, no té cap valor? Doncs no vull viure en aquest món utòpic.

Em molesta saber que hi ha gent que pensa així, però em consola pensar que potser no ho han meditat profundament. Inclòs els pares que es dediquen profundament a estar a casa també guien les seves vides per múltiples criteris, igual que tots nosaltres. Bon company, pare afectuós, famòs del rock, campió frisbee de llarga distancia…és un veritable paquet d’opcions de vida i la limitació a una sola cosa significa que vas a aconseguir alguna cosa que volen els teus pares.

Però, qui cuidarà de tu quan siguis vell?

Ara de debò, des de quan estem obligats a signar un contracte vinculant que ens digui que hem de cuidar dels nostres pares quan siguin vells? La cultura americana és tal que els fills han de visitar als pares que van deixar a una residència a canvi de la seva signatura al testament… i això és molt més proper.

És broma, però actualment, l’estat de cuidar dels ancians està en decadència. Clar que, els nens d’algunes persones arriben a ser responsables, cuidant dels adults ja que són suficientment madurs com per fer-ho. Però en canvi, hi han altres que no són suficientment responsables com per fer-se càrrec d’una persona anciana.

Comptar amb els nens com a pla de jubilació és un joc d’atzar. Millor fes uns altres plans si tens nens.

Ens hem d’anticipar a aquests comentaris almenys fins que tinguis la menpopausia. Posar al dia a les persones que questionen els meus motius és nomès un efecte secundari per fer una elecció de vida que està una mica fora de l’habitual.

I això està bé, em sento prou reconfortat al sapiguer que no voler tenir fills no és el mateix que ser un malànima, egoista o un viu la vida.

Miro endavant a una vida plena de nens d’unes altres persones, però encara no vull fills a la meva i això no és dolent.

Font [En]

FacebookTwitterGoogle+PinterestEmail